Support-Girona i Fadesia s’uneixen

Support-Girona, entitat dedicada al suport jurídic i social de persones amb discapacitat¹ (psicosocial², intel·lectual o derivada del procés de l’envelliment), i la Fundació Tutelar Fadesia, dedicada al suport de persones amb Alzheimer i altres deterioraments cognitius, han signat avui un acord de fusió. Els patronats d’ambdues entitats, liderats per Pere Cornellà (Support-Girona) i Menchu Folch (Fundació Tutelar Fadesia), han expressat la seva satisfacció pel que significa l’acord. “Recollim el bagatge de la tasca desenvolupada per Fadesia durant 30 anys, en benefici de la qualitat del servei de les persones acompanyades”, ha subratllat Pere Cornellà. Per la seva banda, el patronat de la Fundació Tutelar Fadesia ha destacat la importància del moment de la fusió, fent referència al nou context legislatiu de la capacitat jurídica i dels drets humans de les persones amb discapacitat. “A Fadesia i a Support-Girona ens guien els mateixos valors i ara més que mai la suma d’esforços és clau perquè les persones que atenem tinguin els suports que necessiten i puguin ser ateses d’acord amb els seus drets”. “Quantes més persones puguem ajudar, millor, i la fusió amplia el camp d’acció”, ha expressat.

Els suports³ a la capacitat jurídica que exerceix la Fundació Tutelar Fadesia seran assumits per Support-Girona, i els seus treballadors també hi quedaran integrats. L’acord preveu que un patró de l’entorn social en què Fadesia ha desenvolupat la seva activitat i pugui representar els valors que la varen impulsar, tingui entrada al patronat de Support-Girona, tal com es va produir en el casos en què Support-Girona va assumir casos de la Fundació La Fageda (2008) i va fusiona la Fundació Tutelar del Gironès (2011). El projecte de fusió esdevindrà tancat definitivament una vegada s’hagin complert els tràmits d’informació i publicitat que determina la llei, i s’hagi obtingut l’aprovació del Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

Front comú en la lluita contra els abusos

Un dels temes que més preocupen Support-Girona i Fadesia és com la situació de vulnerabilitat exposa la gent gran i també persones joves amb discapacitat a patir abusos i espoli econòmic i patrimonial per part del seu entorn, cada vegada més. Malauradament, els abusos no són sempre detectables ja que en moltes ocasions les víctimes no són conscients de la manipulació, que sovint prové d’éssers estimats o individus propers que s’aprofiten de les seves necessitats i soledat, o no en parlen per vergonya o per la por a les represàlies del mateix entorn que l’abusa, o per haver-los patit fa molts anys. “És clau que la societat prengui una actitud més proactiva per evitar el nombre creixent d’abusos perquè la realitat és esfereïdora”, ha manifestat el director de Support-Girona, Josep Maria Solé.

Segons un estudi fet sobre les persones acompanyades per Support-Girona i Fadesia, amb dades estretes dels informes socials interns, informes mèdics i d’altres serveis sociosanitaris, el 24% de les persones acompanyades per les entitats ha patit un espoli (18% en el cas de les persones ateses per Fadesia). En el cas de Support-Girona, el 42% dels espolis totals detectats, les víctimes són persones d’entre 41 i 60 anys, però és el col·lectiu de més de 81 anys, el que està més exposat al risc de patir un abús econòmic (el 50% en aquest tram d’edat). L’edat, però sobretot la solitud, conjuntament amb els canvis personals i socials derivats del procés d’envelliment, es correlaciona amb el risc de patir un abús. Així, segons les dades aportades per la Fundació Tutelar Fadesia, el 72% de les víctimes se situa entre els 81 i 90 anys. Mentre que el 22% es dona en el tram dels 70 als 80 anys.

En relació amb el gènere, Support-Girona ha detectat que un 56% de les víctimes són dones, mentre que en el cas de Fadesia, aquest percentatge s’incrementa al 88%.

La dificultat per detectar l’engany i la dependència emocional, factors de risc

L’estudi informa de tres factors de risc principals que faciliten l’abús: les dificultats cognitives per detectar enganys i amenaces, la dependència emocional i les dificultats per entendre el valor dels diners i dels bens. Així, de les dades extretes s’ha observat que una de cada dos persones amb dependència emocional i/o amb relacions sentimentals tòxiques han patit o pateixen espolis; mentre que només una de cada deu amb vincles emocionals constructius són víctimes de delictes de caràcter econòmic.

Aquestes dades estadístiques confirmen la informació aportada pels referents socials de Support-Girona en què es constata que els vincles socials amb la família, amics i amb la comunitat, segons la seva naturalesa, poden convertir-se en un factor de risc, de la mateixa manera que són el millor factor protector quan la persona té moltes relacions familiars i socials positives. En aquest sentit, Support-Girona emfatitza en el suport adequat a cada persona per promoure la seva autonomia personal i empoderar-la per evitar així que els lligams tòxics de caire emocional emocionals acabin en abús. El director de Support-Girona assenyala però la problemàtica afegida a la manipulació de la voluntat per l’entorn proper de les persones i diu que aquesta rau en “les immenses dificultats perquè els casos d’abusos o espoli tinguin una resposta judicial efectiva”. El director explica que la pròpia persona no fa denúncies i que l’entorn familiar i social “poques vegades”. També indica que els serveis socials i sanitaris tampoc en fan i que quan hi arriben “ja és massa tard”, conclou. “O fem un pensament liderat des de les institucions per generar una major consciència social, o cada vegada patirà més gent”, destaca Solé.

L’estudi fet, en què cal tenir en compte que Support-Girona o la Fundació Tutelar Fadesia han actuat en situacions molt extremes, també ha evidenciat que el 53% de les persones que han patit o pateixen espoli han estat víctimes d’altres actes violents. Aquestes agressions engloben violència física, psicològica o sexual. Els agressors són, segons una enquesta múltiple realitzada als responsables dels equips de Support-Girona, les persones cuidadores (no inclou familiars i amics) en un 77% dels casos; mentre que un 69% apunta als fills, el 31% a filles, el 67% a desconeguts i el 46% a amistats. En el cas de la informació aportada per Fadesia, el 81% dels agressors és la pròpia família, un 15% amistats i un 4% cuidadors. Dins el nucli familiar, el 62% són els fills i en el 19% dels casos, la parella; corresponent el 19% restant a persones amb un altre parentesc o relació. Aquestes situacions poden indicar l’existència d’agressions reiterades i, per tant, de revictimització (indicador de violència quotidiana exercida per persones amb influència sobre les víctimes), fet que agreuja l’ansietat, la depressió i la simptomatologia psicòtica. Aquests efectes poden dificultar, a més, l’abordatge terapèutic i assistencial, i també incrementar l’aïllament social.

Les entitats actuen en tots els casos d’abusos detectats i intervenen en la defensa dels drets i interessos de les persones que acompanyen, buscant la col·laboració de la xarxa de serveis públics, les entitats bancàries i financeres i els organismes judicials. Support-Girona i Fadesia destaquen que és “cabdal” el treball que es fa des de l’àrea social en la identificació de familiars, amics i entorn que poden ajudar a una millor inclusió, però també aquelles relacions dificulten que la persona amb discapacitat estableixi lligams amb  els serveis socials i amb la resta de la comunitat, i que sovint també són la principal dificultat en la intervenció dels serveis de les fundacions.

Més de 1.100 suports

Support-Girona, constituïda a l’any 2003, és l’organització del seu àmbit a Catalunya amb el major nombre de persones acompanyades. Mai ha rebutjat cas, per complexes que siguin les circumstàncies de l’entorn de la persona i la seva realitat. Per la seva banda, Fadesia (llavors FADESE), creada com associació sense ànim de lucre l’any 1992, i constituïda com a Fundació Tutelar l’any 2017 està dedicada a donar suport principalment a les persones afectats d’Alzheimer i les seves famílies. Amb data de 10 de juny, ambdues entitats gestionen conjuntament mecanismes jurídics de suport de més de 1.100 persones. D’aquests, 466 són suports en algunes àrees de la seva vida, 458 en totes, 129 són assistències, 28 defenses judicials, 9 suports provisionals, 10 poders notarials i 1, guarda de fet. En relació amb les assistències, cal destacar que només un 8% d’aquestes són no representatives, fet que contradiu la llei estatal 8/2021 per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (en vigor des del  3 de setembre de 2021) i el mandat de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides.

La discapacitat psicosocial i la intel·lectual, principals motius de suport

Segons el registre de les persones ateses per Support-Girona i Fadesia, els motius de la necessitat de suport són en un 45% la discapacitat psicosocial, un 29% la discapacitat intel·lectual, un 13% la discapacitat derivada del deteriorament cognitiu i un 4% el trastorn de conducta . En els últims anys s’ha observat però un augment de casos de persones joves amb trastorn de conducta, amb problemàtica de consum de tòxics. Concretament, el nombre de casos de joves, d’entre 18 a 29 anys, en situació de complexitat⁴ en tancament de 2021, ha crescut a Support-Girona un 16%. Sobre un total de 93 persones incloses en aquest grup (10% del total de les persones acompanyades per l’entitat) destaca la discapacitat intel·lectual (52%), la psicosocial derivada de la malaltia mental (39%) i el trastorn de conducta (7%).

El 55% de les persones viuen ja la comunitat

Les persones amb discapacitat han de poder exercir els seus drets en tots els àmbits de la seva vida. L’objectiu d’ambdues entitats és treballar perquè això sigui possible, oferint el suport adequat en aquells aspectes que el necessitin, d’acord amb la seva voluntat i preferències. En aquest sentit, destaca l’empeny, des de fa anys, per promoure la inclusió social i la vida independent, en la comunitat.

Actualment, el 55% de les persones acompanyades resideix en la comunitat (el 7% correspon a les persones sense domicili fix concret), i reben suports individualitzats amb aquest fi. El 45% viu en un centre residencial de tipus assistencial. La vida en la comunitat és molt destacada en els supòsits de suport via assistència (antiga i nova assistència), en què el 76% de les persones viu al seu domicili. Aquestes dades a comarques gironines sobresurten de la globalitat catalana, en què el 50% de les persones viuen en un centre i només un 38% a la comunitat.

El gran gruix de les persones acompanyades per les dues entitats viu al Gironès (37%). La resta resideix a la Selva (20%), Baix Empordà (16%), Alt Empordà (9%), Pla de l’Estany (7%) i la Garrotxa (7%). La resta es distribueix entre el Ripollès i altres comarques catalanes per diferents motius.

Fotografies. Autor. Support-Girona

Acte de signatura de l’acord de fusió de la Fundació Tutelar Fadesia i Support-Girona.
Patronats de la Fundació Tutelar Fadesia i Support-Girona a la seu de Support-Girona.

Video. Vegeu testimonis que reben una assistència

Annex – Punts clau de la reforma de la capacitat jurídica

El 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor la reforma legislativa de la capacitat jurídica.  Catorze anys després dels treballs de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats i el Senat ha resultat la Llei estatal 8/2021 per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica que pretén adaptar l’ordenament jurídic espanyol a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Es modifica la Llei del notariat, del Codi civil, la Llei hipotecària, la d’enjudiciament civil, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, de la normativa tributària, de registre civil i de la jurisdicció voluntària i algun article del Codi de comerç i el Codi penal.

“Allà on fins ara es podien limitar les opcions d’una persona en nom d’una suposada protecció, de la pròpia persona o d’una tercera, ara hem d’aprendre a gestionar riscos i responsabilitats d’una altra manera i, sobretot, oferir suport social orientat a millorar la interacció amb l’entorn i a participar dels bens socials, així com a donar suport a la presa i la gestió de decisions, prioritzant els drets, la voluntat i les preferències”

Punts clau de la reforma

• La fi de la incapacitació i la tutela així com de la potestat parental prorrogada o rehabilitada i la prodigalitat, en persones majors d’edat.
• Fi de la distinció entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar. Una sola capacitat, per a tothom.
• Les meres privacions de drets de les persones amb discapacitat, o del seu exercici, quedaran sense efecte (DT1a).
• De la substitució en la presa de decisions a un sistema basat en les mesures de suport per l’exercici de la capacitat jurídica. Vol fugir del paternalisme i de l’actuació per un millor interès, d’acord amb la voluntat i preferències de la persona.
• El suport inclou les salvaguardes per evitar abusos, conflicte d’interessos i influència indeguda.
• Del model mèdic de la discapacitat a un model social, en què l’accent no està en les dificultats de la persona, sinó en les barreres de l’entorn que li impedeixen exercir la capacitat jurídica i la inclusió a la comunitat.
• El terme “suport” englobarà tot tipus d’actuacions, des de l’acompanyament amistós a l’ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la ruptura de barreres arquitectòniques i de tota mena, el consell, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat.
• Reforma mesures (això afecta a l’estat espanyol però no al català, que té competències de regulació pròpia) com el poder, el mandat preventiu, l’autocuratela, la guarda de fet (que deixa de ser una mesura provisional), la defensa judicial i el patrimoni protegit. A Catalunya el DL 19/2021 aposta per la figura de l’assistència (no de la curatela com a l’estat espanyol) per donar suport perllongat a les persones que ho precisin (aquest mecanisme de suport ja estava present en el Codi civil de Catalunya en la seva versió de 2010). Aquest DL és provisional fins reforma definitiva el títol II del Codi civil de Catalunya que actualment es troba en fase d’esborrany d’avantprojecte.
• Ambdues reformes donen preferència a les mesures informals i voluntàries de suport. Les judicials s’escauen només en defecte o insuficiència de la voluntat de la persona.
• En casos excepcionals, quan malgrat haver fet un esforç considerable, no sigui possible determinar la voluntat, desitjos i preferències de la persona, es possibilita que les mesures de suport incloguin facultats representatives.
• El suport ha de ser proporcional a les necessitats de la persona i respectar la màxima autonomia, atenent la seva voluntat, desitjos i preferències.
• Es preveu una revisió de les mesures cada tres anys o sis en casos excepcionals.
• La persona amb discapacitat ha de respondre pels danys causats a altres, d’acord amb el capítol II del títol XVI del llibre quart, sense perjudici del que estableix en matèria de responsabilitat extracontractual respecte a altres possibles responsables.
• El procediment judicial (comú a tot l’estat espanyol) per a l’adopció de mesures de suport comença per la jurisdicció voluntària a instància de la pròpia persona o d’altres com el cònjuge o assimilat —no separat—, els seus descendents o ascendents, germans o el Ministeri Fiscal. Només passaria a jurisdicció ordinària en cas que hi hagués oposició o no s’hagi pogut resoldre cap mesura de suport en el procediment de jurisdicció voluntària.
• En tot tipus de procediment en què participi una persona amb discapacitat, es preveuen ajustaments (comunicació, comprensió i interacció amb l’entorn. Llenguatge clar, senzill, accessible).
• El jutge informarà a la persona de les alternatives al suport judicial. Per això el jutge pot recavar informe a les entitats del tercer sector d’acció social, degudament habilitades.
• Es regula una nova figura, la del facilitador, que té per missió l’adaptació i l’ajustament del procediment a les particulars necessitats de la persona.
• Cerca allunyar-se de l’esquema tradicional per passar a orientar-se cap a un sistema de col·laboració interprofessional o de “taula rodona”, amb la intervenció de professionals de l’àmbit social, sanitari i d’altres que puguin aconsellar les mesures de suport idònies per a cada cas. En algunes circumstàncies també pot passar que no es practiquin audiències a parents, si la persona ho sol·licita, per evitar la invasió de la privacitat.
• La disposició addicional 2 de la Llei 8/2021 diu que s’ha d’assegurar la formació en mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.Detalla que cal formació a jutges i magistrats, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, forces i cossos de seguretat, metges forenses, personal al servei de l’Administració de Justícia i, si s’escau, funcionaris de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, advocats, procuradors i graduats socials.

Support-Girona entén que s’ha d’assegurar la formació a tots els professionals, de qualsevol àmbit, que treballin en el suport a les persones amb discapacitat.

La reforma catalana: l’assistència, mecanisme central de suport

El 3 de setembre de 2021 també va entrar en vigor a Catalunya el Decret-Llei de la Generalitat de Catalunya 19/2021, que regula de manera provisional (fins reforma del Codi civil de Catalunya) els mecanismes de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat[i]. El DL determina que l’assistència esdevé el mecanisme central de suport que reemplaça i aboleix, a Catalunya, no només la tutela i la rehabilitació o pròrroga de la potestat parental, en majors d’edat, com es fa en l’àmbit de la reforma estatal, sinó també la curatela.

Introdueix la possibilitat de designar l’assistència davant de notari.

Com a excepció i per a actes concrets, hi ha la possibilitat d’atorgar la representació de la persona assistida. I també es poden establir mesures de control per garantir drets, voluntat i preferències, evitar abusos, conflicte d’interessos o influència indeguda.

¹ La discapacitat, segons el concepte social de Nacions Unides (fugint del concepte biomèdic), no rau en les dificultats de la persona sinó en les barreres de l’entorn, les condicions socials, econòmiques i polítiques que impedeixen la participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les demés.  

² “Discapacitat psicosocial” és el concepte sociològic fonamentat en el model social de la discapacitat que l’OMS defineix com l’afectació de les capacitats cognitiva, volitiva o emocional derivat d’un trastorn mental.

³ La paraula “suport” substitueix la paraula “càrrec” en la terminologia actual d’acord amb la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat i aplicació de la Llei 8/2021 de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica així com al  Decret Llei 19/2021 pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació de la capacitat jurídica.
⁴ La complexitat dels suports (no de la persona) és valorada per punts segons la concurrència de circumstàncies com la dificultat greu en la relació amb els professionals, tant de la persona com de l’entorn familiar, el rebuig del suport per la persona, l’abús de tòxics, la no adherència al tractament, l’alarma social, la manca de vinculació a la xarxa i de recursos econòmics i residencials, el no respecte dels pactes, existència de causes penals i la concurrència de risc per a la pròpia persona.

Per a més informació, us podeu posar en contacte amb Plural Comunicació, gabinet de comunicació i premsa de Support-Girona. info@pluralcomunicacio.com – Tel. 972 22 23 70 – 678580347