La Comissió de Justícia de Congrés dels Diputats ha aprovat amb competència legislativa plena el Projecte de Llei per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, que serà remès al Senat on continuarà la seva tramitació parlamentària. Mitjançant aquesta reforma es pretén adaptar l’ordenament jurídic espanyol a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, que estableix que aquestes persones tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida i insta els Estats a adoptar les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat accés als suports que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

D’aquesta manera, es proposen canvis en la Llei del Notariat, del Codi Civil, la Llei Hipotecària, d’enjudiciament civil, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, de la Normativa Tributària, de Registre Civil i de la Jurisdicció Voluntària.

La nova regulació pivotarà sobre el suport a la persona que ho necessiti, en lloc de sobre la incapacitació de qui no es considera suficientment capaç o la modificació d’una capacitat. El terme “suport” englobarà tot tipus d’actuacions, des de l’acompanyament amistós, l’ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la ruptura de barreres arquitectòniques i de tota mena, el consell, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat.

Així mateix, s’eliminen les figures de la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada, considerades com “poc adaptades” a sistema de promoció de l’autonomia de les persones adultes amb discapacitat que la llei proposa. En el seu lloc, el sistema de justícia ha de proporcionar a aquest col·lectiu les ajudes que necessiti perquè pugui dur a terme actes jurídics com casar-se, adquirir un immoble o fer un testament.

En el text es recull també la figura del defensor judicial, prevista per a determinades situacions, com aquelles en què hi hagi conflicte d’interessos entre la figura de suport i la persona amb discapacitat, o aquella en què hi hagi impossibilitat conjuntural que la figura de suport habitual l’exerceixi.