La Fundació Institut Guttmann ha presentat el llibre “L’accessibilitat com a motor de canvi social”, el tercer volum de la trilogia “Innovació social i discapacitat” de editat per l’entitat. El llibre s’estructura en tres àrees temàtiques i cadascuna inclou un article que emmarca el tema de discussió, a càrrec d’un expert de prestigi, seguit d’un debat amb diversos participants, bons coneixedors del tema i representants de diferents àmbits d’activitat o opinió. Els temes tractats són “l’habitabilitat de les ciutats del futur”, “el desenvolupament tecnològic accessible i orientat a les persones” i “com fer accessible els elements de l’entorn social i ambiental que possibilitin l’empoderament i l’exercici de l’autonomia de les persones”. Tanca un epíleg que inclou 53 conclusions extretes dels tres debats, que ajuden a una reflexió final més holística, didàctica i propera al lector. Es destaca el pròleg de la publicació, un magnífic article de Caterina Devandas, relatora especial de les Nacions Unides sobre Drets de les Persones amb Discapacitat, en què que planteja la importància de l’accessibilitat perquè les persones amb discapacitat puguin beneficiar-se de les polítiques de desenvolupament i inclusió, i de per què l’accessibilitat és un pilar de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Sense accessibilitat, no hi ha desenvolupament inclusiu.
Concretament, la primera àrea temàtica: “L’accessibilitat per a una vida independent” està emmarcada per un article de Josep M. Solé i Àngel Gil, tots dos membres del Consell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, amb àmplia experiència en responsabilitats dins de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Josep M. Solé és el director de Suppor-Girona, advocat i expert implicat en els debats sobre les polítiques europees i mundials sobre discapacitat
Al llibre, el terme accessibilitat s’entén en un sentit molt ampli, que no solament té a veure amb les barreres físiques, sinó amb les barreres personals, mentals i socials; però també, amb els facilitadors que ajuden les persones a fer una vida autònoma i independent, i molts dels quals tenen caràcter tecnològic. Per aquesta raó, se’ls ha anomenat, ben encertadament, “tecnologies per a l’empoderament i la participació”.
Us recomandem la seva lectura: LLIBRE – LIBRO