L’increment dels casos complexes que arriben a la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines alerta sobre una tendència que fa palesa la necessitat d’eliminar la rigidesa de funcionament dels diferents dispositius que intervenen en la protecció de les persones vulnerables i de millorar el treball en xarxa. Les traves burocràtiques, en segons quins casos, perjudiquen greument l’atenció a les persones que necessiten de solucions immediates. La Fundació creu que s’hauria d’avançar amb més rapidesa en la integració de l’atenció sanitària i social per donar respostes efectives a problemes bàsics de les persones vulnerables.
Factors de complexitat
Els factors de complexitat són les problemàtiques de salut, socials o judicials que poden presentar algunes persones sotmeses a una modificació legal de la capacitat, representant dificultats en la gestió de la protecció més enllà dels motius que fonamenten la institució de protecció. La Comissió de Tuteles del Departament de Benestar Social va establir el febrer passat vuit criteris de complexitat: el consum de tòxics, la patologia somàtica, el trastorns la conducta, la discapacitat cognitiva, la desestabilització psicopatològica, la situació econòmica deficitària que impedeix cobrir les necessitats bàsiques de les persona, la situació de les persones immigrants sense documentació, i de les persones extutelades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. L’any 2014, dels 114 càrrecs acceptats, 14 sumaven, a títol individual, més de dos factors de complexitat.
Activitat
Segons l’activitat de la Fundació, tancada a 11 d’abril, data de la seva creació l’any 2003, l’entitat exerceix actualment càrrecs tutelars sobre 705 persones, gairebé més de cent que fa dos anys, amb un total de 1.163 persones protegides en dotze anys. D’aquest total, un 42,25% pateixen una malaltia mental; un 23,55%, una discapacitat intel·lectual; un 20% un deteriorament cognitiu; un 4,68%, un trastorn de conducta; i un 2,70%, una addicció als tòxics; sent el 3,83% restant, persones amb un diagnòstic de difícil classificació.
En relació amb l’edat de les persones tutelades, el 19,72% se situa en el tram dels 50 al 59 anys; el 17,73%, entre els 40-49 anys; el 13,33% entre els 80 i 90 anys; el 12,77% i el 12,20% correspon a les franges de 30 a 39 anys i 60 i 69 anys respectivament; i el 9,50% són persones d’entre 70-79 anys. Els més joves, de 20 a 29 anys, ocupen el 8,65% dels casos i el 6,10% són usuaris de més de 90 anys.
En la majoria de casos, la Fundació intervé per designació judicial, però cada vegada més hi ha persones que utilitzen voluntàriament els mecanismes que la llei els ofereix per cercar la protecció de la Fundació, mitjançant l’Assistència o el poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat. El percentatge de nous casos acceptats al 2014 va ser de 2,4 per setmana, arribant al pic de 3,26 l’any 2013.
Segons les dades, del total de càrrecs actuals, 459 són tuteles; 207 curateles; 47 defenses judicials; 21 càrrecs provisionals; 2 administracions patrimonials (el càrrec tutelar correspon a una altra persona i l’administració de béns, a la Fundació); 3 poder notarial (la Fundació exerceix el poder, atorgat en document notarial); i 6 assistències (nova figura del codi civil català que permet que una persona amb disminució no incapacitant de les seves capacitats físiques o psíquiques, pugui sol·licitar al Jutjat el nomenament d’una persona o institució que l’assisteixi en la seva cura o la dels seus béns). La proporció entre els diferents tipus de càrrecs assumits al llarg dels anys ha anat evolucionant, disminuint el gran marge que existia entre tuteles, una figura que pot arribar a restringir l’autonomia i lliure determinació de la persona en algunes circumstàncies, i curateles, figura que s’ajusta més a moltes situacions personals i respecta més l’autonomia, voluntats i preferències de les persones. Actualment, tot i que continua sent superior el nombre de tuteles vers les curateles, es veu augmentada la proporció d’aquestes, any rere any.
Quant a les curateles, s’observa una disminució de la curatela simple vers la modulada alhora que una disminució dels càrrecs en forma de tutela. Aquesta és una construcció jurisprudencial que en aplicació de la Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, s’adapta millor a les necessitats concretes de les persones persona, proporcionant l’atribució de diferents facultats al curador mitjançant les quals es poden donar certs suports i salvaguardes adients respectant al màxim la seva autonomia.
El pes del cos social
La Fundació fonamenta l’acció tutelar en l’acompanyament social i terapèutic, àmbits als quals destina el 65% dels seus recursos humans, sent actualment un total de 53 treballadors. La resta dels professionals de la Fundació estan orientats a la gestió econòmica i la defensa jurídica de les persones que protegeix. En dotze anys, l’àrea social, integrada per treballadors i educadors socials, psicòlegs i integradors socials, ha dut a terme un total 78.089 accions de seguiment de la situació personal o social de les persones protegides. Destaquen les 56.988 visites de seguiment (acompanyament al metge, etc.).
Cal destacar també l’increment de l’activitat en assessoraments personalitzats sobre el procediment de determinació de la capacitat d’obrar d’una persona susceptible de ser protegida, més de cent l’any 2014; així com en l’exercici de les pretuteles, donant suport a qui exerceix el càrrec tutelar d’un familiar, preveient l’exercici de la tutela quan els familiars o tutors faltin o no puguin exercir-la, amb el compromís de protecció futura, quan així ho hagin disposat en document notarial. La Fundació també dóna suport a la planificació d’eventuals situacions de discapacitat futures, acceptant encàrrecs per gestionar els suports necessaris en el futur, en cas de previsió de pèrdua de la pròpia capacitat.