El proper 11 d’abril, la Fundació Tutelar de les Comarques Girona tancarà el programa commemoratiu del desè aniversari de l’entitat amb la celebració d’una jornada de cloenda en la que es presentarà el document de conclusions del 1er Cicle “El Repte social: protegir persones en situació de vulnerabilitat”. Aquest document recull les aportacions i reflexions dels experts que van participar-hi al llarg de tres sessions de treball dedicades a tres col•lectius diana: persones que pateixen una malaltia mental, gent gran i persones amb una discapacitat intel•lectual. Els canvis necessaris en la legislació actual en relació amb la protecció legal de les persones vulnerables, juntament amb la necessitat d’establir nous mecanismes d’actuació en la pràctica professional que garanteixin la prevenció de situacions no desitjables, així com la protecció dels drets fonamentals de les persones són, a trets generals, els grans reptes que el debat del 1er Cicle posa damunt la taula.
Entre d’altres qüestions, el document assenyala la necessitat de prestigiar socialment el concepte de planificació del propi futur per reduir la vulnerabilitat per pèrdua de capacitats en el cas de la gent gran; i posa de relleu, en el cas de les persones amb malaltia mental o discapacitat, la necessitat d’anar a buscar equilibris en l’intervenció, de tal manera que la persona no es vegi privada arbitràriament de la seva capacitat de decisió, però alhora tampoc no sigui “abandonada” a patir les conseqüències de les decisions que ha pres, quan aquestes estan condicionades per una malaltia o discapacitat. Sobre aquest últim punt, en parlaran des de l’àmbit de la tutela el director de la Fundació, Josep Maria Solé, i el director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària de la Fundació Campus Arnau d’Escala (FCAE), Joan Manuel del Pozo, en una ponència en el Congrés Mundial de la Tutela d’Adults, que se celebrarà a Arlington (Virginia-EEUU) el proper mes de maig.
El document que es presentarà a la jornada va més enllà i assenyala que cal enfocar els efectes socials de la manca de la salut mental des de la salut pública, de manera que es faciliti la comprensió de les múltiples variables que estan influint en l’increment del patiment, on el component social és una de les principals; i atès el grau d’incidència de la malaltia mental en la població (segons el Departament de Salut, l’any 2012, un total de 159.309 persones van ser ateses als centres de salut mental d’adults, que equival a un 2,7% de la població més gran de 17 anys) el repte deixa de ser professional, per esdevenir un repte social.
El document conclou que si es vol disposar d’eines adequades per fer front a la situació de vulnerabilitat a què s’exposen alguns col•lectius de persones, una de les reformes o canvis de més profunditat que cal propiciar en les nostres societats és el canvi de paradigma sobre què és la salut. Segons detalla, “la salut no és assumpte d’un sol individu, sinó una qüestió bàsicament social. Que és així es demostra especialment en el cas de les persones més vulnerables.”
La jornada del proper dia 11 (EspaiCaixa —plaça Poeta Marquina 10, Girona) i comptarà amb la intervenció de la directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carmela Fortuny, que obrirà l’acte acompanyada del president de la Fundació Tutelar, Pere Cornellà; el director de l’Observatori d’Ètica Aplicada de la FCAE, Joan Manuel del Pozo, que oferirà la conferència inaugural “Dignitat, autonomia i benestar de persones en situacions de vulnerabilitat”; i dels convidats a la taula rodona, que exposaran la seva visió sobre els nous reptes de la protecció jurídica des de diferents àmbits d’actuació: la tutela, a càrrec de Josep Maria Solé, director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines; la salut mental, a càrrec de Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària; el sector de la gent gran, a càrrec de Miquel Gusart, psicòleg terapeuta familiar i investigador especialitzat en envelliment; i de l’àmbit de la discapacitat intel•lectual, a càrrec de Glòria Fàbrega, coordinadora assistencial de Plataforma Educativa. Moderarà l’acte, el director de la de la Fundació Campus Arnau d’Escala, Eduard Solé. Clourà la jornada, Jaume Masana, director territorial Catalunya “la Caixa”, entitat col•laboradora amb les finalitats de la Fundació.
Per a informació i inscripcions podeu clicar aquí.
La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines
L’activitat de la Fundació, creada l’11 d’abril de 2003, es concreta especialment en l’exercici de càrrecs tutelars per designació judicial, amb les responsabilitats que això suposa respecte aquestes persones quan, per qualsevol circumstància, no hi ha familiars, o aquests no estan en disposició d’assumir aquesta responsabilitat, o no convé que l’assumeixin, però també ofereix suport a les persones que tenen cura d’un familiar assumint càrrecs tutelars (assessorament, orientació, gestions per preveure el futur, etc.). En deu anys, l’entitat s’ha consolidat en el seu camp com l’organització tutelar amb major nombre de persones protegides de Catalunya (amb una mitja de 3,6 nous casos per setmana l’any 2013), amb càrrecs tutelars molts diversos i complexos, segons diagnòstic. Actualment, l’entitat protegeix 665 persones (persones que pateixen malalties mentals, discapacitat intel•lectual o malalties relacionades amb l’envelliment). De total de persones protegides, 43% són persones amb malaltia mental, un 32% són persones majors de 70 anys, i un 25% pateixen una discapacitat intel•lectual.
Durant l’any 2013 i amb motiu de la celebració del Cicle, la Fundació ha posat de manifest públicament les situacions vulnerabilitat a les ha de fer front en la pràctica de l’acció tutelar. En relació a la realitat de la gent gran la Fundació ha destacat les situacions d’indignitat, desatenció, espoli econòmic i maltractament als quals es veuen tot sovint exposades les persones grans; en relació amb les persones que pateixen una malaltia mental, l’entitat ha alertat sobre l’increment de casos que necessiten protecció legal entre la població més jove amb un perfil de patologia molt complexa de tractar (l’ampli espectre dels trastorns de la personalitat), acompanyada tot sovint de situacions de desestructuració familiar i social importants. El consum de tòxics hi està molt present, factor que incrementa les dificultats de donar-hi suport. I en relació amb les persones amb discapacitat intel•lectual, la Fundació ha denunciat sobretot la situació d’aquelles més autònomes que són objecte d’abusos per part de tercers, i atractives per aquells sense escrúpols que poden aprofitar-se’n. La Fundació ha posat l’accent en el repte que tenim com a societat de comunicar o denunciar qualsevol sospita d’abús.
L’entitat ha subratllat en tots els casos les “escasses i obsoletes” eines jurídiques vigents per dur a terme una adequada protecció i ha evidenciat la necessitat “urgent” de coordinar els recursos socials i sanitaris existents, molt limitats, en l’actual context econòmic i social.